Ja de petita somiava en els paratges propers i llunyans on familiars i amics viatjaven... Hi havia una manera de col·leccionar-los, a través de miratges capturats i del seu rastre. Ara, després de tants anys, res millor que compartir els rastres i els miratges de viatges que hem anat efectuant al llarg del temps.
Benvinguts a postals d'arreu i sentiu-vos lliures de fer-vos vostre aquest racó!
Benvinguts a postals d'arreu i sentiu-vos lliures de fer-vos vostre aquest racó!
dilluns, 9 d’agost del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Redeu, si semblen vistes del marroc enclavat en un altra epoca del temps. Aixo si que es españa profunda i aqui ve la pregunta, es tan dolenta aquesta profunditat, o el fet de poder sortir del curs del temps es bo?.
ResponEliminaSi no compara-ho amb la torre dels serrans
Sortir del curs del temps és, moltes vegades, una bona idea i val la pena! Agafar perspectiva, mirar-s'ho des d'un altre punt de vista, mmm
ResponEliminasí que tens raó sí